Àngel Messeguer Peypoch és químic orgànic, químic mèdic i, fins fa ben poc, president de la Societat Catalana de Química. La seva formació, com la seva vida, esta partida entre els dos països que han conformat la seva identitat: Mèxic i Catalunya. Nascut a Mèxic DF el 1946 forma part d'una generació de catalans -la més jove- que va heretar l'exili dels seus pares. S'ha parlat sovint dels Tísner i els Calders, d'aquells que quan van marxar ja disposaven d’una certa projecció pública, però menys de l’exili més anònim, i de la generació següent que ha passat molt desapercebuda i que, si tenim en compte el rol que van jugar després del seu retorn dins la nostra societat, podríem concedir-los fàcilment l'estatus, com a mínim, de gent molt especial.

“Créixer amb la idea del retorn,  amb un país mitificat pels de casa que viuen, com qui diu, amb ganes de fer les maletes, crea un caràcter molt ric.”

Carles Perelló va néixer a Rubí, el 19 d’octubre de 1932. El seu pare, Marcel·lí Perelló i Domingo, flequer de professió, va ser membre d’Estat Català, va militar en el grup d’acció Bandera Negra i va participar en el Complot del Garraf. Considerava que Francesc Macià va traicionar la lluita per la independència en plegar-se, l’any 1932, al govern espanyol i renunciar a la República Catalana. Exiliat el 1939, marxa amb la seva família a França i Mèxic on continua la seva lluita política participant molt activament en les accions dels grups independentistes de l'exterior. Fou membre actiu de la Unió Catalana Independentista, molt propera a Catalunya Grop de Santiago de Cuba dirigit per Salvador Carbonell, “Badó”.  Va morir a Mèxic el 1961. A la seva mare, Edelmira Valls i Puig, de professió mestre, la van expulsar de Mèxic com a revenja per les activitats del seu fill Marcel·lí en el moviment estudiantil del 1968 i va retornar a Barcelona el 1969, on va morir el 1983.

Els anys d’exili a Mèxic de la família Peypoch