Miquel Arisa Coma va néixer el 1951 a el Marçó Vell, que és una masia de Centelles on els seus pares vivien i treballaven de pagesos. Comença els seus estudis a Centelles, i els finalitza a Vic, amb la diplomatura de Sociologia. Quan encara és un adolescent. es va afegir a un grup excursionista que hi havia al voltant de l’església de Centelles. “L’excursionisme, al meu poble, era on es trobaven tota la gent dels sectors falangistes, que estaven molt ben articulats i tenien l’expressió més potent d’aquesta articulació en el seu grup excursionista. La resta de gent que volíem fer excursionisme però no teníem ganes de relacionar-nos amb tot allò anàvem a parar al grup de l’església, que s’havia creat precisament amb la intenció de que hi hagués una alternativa a la  Falange... Era una mena de grup paral·lel amb gent molt diversa que defugia l’adoctrinament i les cantarelles del “Movimiento”.

Amb un grup de gent que havia conegut fent excursionisme, l’any 70, quan Òmnium Cultural començava a néixer, funden la secció de Centelles. El seu compromís és total i abasta molts sectors: polítics, socials, culturals i sindicals. Organitzen cinefòrums i discussions vàries i tot això els porta, cada cop més, a sentir la inquietud de fer alguna cosa per tal d’implicar-se i d’unir-se a la gent que treballa, des de la clandestinitat, en un canvi social que acabi amb tants anys de dictadura.

Aquest grup de gent conscienciada crea la secció local de l’Assemblea de Catalunya. “Ens trobàvem a cases de pagès i planificàvem excursions al sud de França o a Barcelona, on ens reuníem amb contactes o trobàvem propaganda i formació. L’excusa de l’excursionisme, per haver sorgit com va sorgir, naturalment, va anar molt bé per poder-se moure i fer-ho amb llibertat, sense despertar sospites. Fins i tot els de casa creien que anava al Montseny a passar el cap de setmana, i on jo m’enduia la motxilla era a reunions clandestines. El pare mai no va imaginar res estrany però la mare, que era filla d’un masover que havia estat represaliat per haver votat les esquerres, sabia que jo no deia la veritat. No puc dir que m’animés però esta clar que consentia.”

 Al mateix temps que tot això passava en Miquel feia d’aprenent d’electricista i estudiava el batxillerat. A l’Assemblea de Catalunya havia intensificat els seus contactes polítics i, quan és electricista, es comença a reunir amb un grup de treballadors de la comarca que, més enllà del catalanisme estrictament cultural, volia incidir en la qüestió social. Tenien clar que no volien entrar al sindicat vertical i, quan se’n va a treballar a la Garriga, entra a militar a Convergència Socialista, on hi ha un debat intern sobre si afiliar-se en bloc a UGT o a USO. “Creem la secció osonenca de l’UGT amb la dificultat de ser quatre gats. Era molt pitjor ser pocs que la clandestinitat perquè t’hi havies d’entregar en cos i ànima així que, a part de treballar com tothom, la poca gent que érem a Osona exigia que participessis molt activament. Ens vam implicar molt en la oposició a la execució de Puig Antich. Vam tallar el trànsit, encartellar... coses simbòliques que llavors eren molt importants. Hi havia molta dificultat perquè ningú volia els nostres cartells en català penjats a les seves botigues o bars i, qui els volia, els despenjava al cap de poques hores. En algun bar em negaven trucar per telèfon i el sereno, que també era un xivato, passava nits rondant la casa on jo vivia, que era on dúiem molts cartells i pamflets. La Guàrdia Civil i l’ajuntament ens vigilaven de prop i, en aquest context, havíem de buscar militants... No va ser fàcil.”  Però ho van fer bé. Vic, Manlleu, Torelló... Van llogar un local on en Miquel feia d’alliberat i allí van constituir els embrions del que serien la pell, el tèxtil, la carn... el cordó de la UGT d’Osona. Anaven a Barcelona, on afloraven discussions o canvis d’executiva, i s’adaptaven al que fos perquè ells eren quatre però ferms i ben entesos. Van crear una xarxa d’unes 400 persones que, quan va arribar la legalitat, l’any 77, es va poder professionalitzar i fer realitat totes les seccions que s’havien anat preparant.

Miquel Arisa ha estat el responsable molt de temps de la UGT de la comarca. “La legalitat va ser tota una altra cosa.” A l’ajuntament de Granollers, on fa de funcionari des de el 15 de juny de 1980, va entrar al comitè d’empresa. I tot l’aprenentatge de treball en un ajuntament i l’esforç per haver propiciat la democràcia li va aportar un reconeixement social que ningú pot discutir: regidor des del 1968, el 1995 es presenta coma cap de llista a la candidatura municipal socialista de Centelles, d’on encara n’és l’alcalde, però no un alcalde qualsevol: 10 dels 13 regidors en joc són per la seva llista, la més votada amb escreix. Actualment, a més, és el president del Consell Comarcal d’Osona i president de la Comissió de Petits Municipis de la Federació Catalana de Municipis. Continua vinculat a la UGT i continua, també, treballant a l’ajuntament de Granollers.