Passejant per la Vila i el Port Olímpic, el Parc del Litoral o el de Carles I; veient les torres Mapfre i l’Hotel de les Arts es fa difícil imaginar les barraques del “Somorrostro”, situades en aquell indret i enderrocades a finals dels anys seixanta;  o afigurar-se el barri on s’inicià la industrialització de Barcelona, el Poblenou, “La Manchester Catalana”.

 En una d’aquelles illes del carrer Wad-Ras, actual Doctor Trueta, al  1915 s’aixecaren uns pavellons per atendre infants de famílies amb problemes jurídics, socials o econòmics; acollien fills de pares als que se’ls havia retirat la “pàtria potestat”,  tutelats per la Junta de Protecció de Menors. El complex rebia el nom de  “Grup Benèfic de Protecció a la Infància”, el seu primer director havia estat Lluís  Folch i Torres. A l’abril de 1936 es feia càrrec de la direcció un  lleidatà, Frederic Godàs i Vila.

Declaració de la Comissió de la Dignitat sobre la sentència dictada pel Tribunal Constitucional refermant la legitimitat del retorn dels documents

Divendres, 1.2.2013.

“El nostre pare parlava bastant poc de records concrets de la seva activitat pedagògica. Crec que evitava introduir referències a una activitat que en la nostra postguerra pogués estimular els seus fills a una activitat política perillosa” (Isidor Boix i Lluch). “...d’ell varem  aprendre  el respecte a les opinions dels altres” (Quim Boix i Lluch).

Són  alguns dels comentaris que m’han fet arribar els fills de l’Isidor Boix Chaler, mestre  que al novembre del 1930 i amb vint-i-dos anys era destinat a València d’Àneu, poble que  batejà com  la “Suïssa espanyola”. Tot i la seva joventut no és novell, té experiència docent a la Barceloneta, barri d’origen mariner i caràcter obrer per la presència d’instal·lacions industrials tan emblemàtiques com “La Vulcano” o “La Maquinista Terrestre i Marítima”. Ha fet de mestre sis anys a les escoles  del “Casino Republicà”, societat cooperativa creada al 1883, amb estatge  al carrer Sant Miquel; els dos darrers cursos director d’aquell centre que publicava “Barceloneta”, revista elaborada amb aportacions d’alumnes i  mestres que escrivien: “Les nostres escoles han de ser un taller on professors i alumnes laborin amb la mateixa fe i entusiasme, sentint el plaer del treball (...) d’on surtin homes preparats per triomfar a la vida”. I on, com a valoració del curs 1926-27, es podia llegir : “Aquest curs ha estat per nosaltres una clara manifestació d’allò que pot  la voluntat, la constància (...) i l’entusiasme animat per un sa optimisme que  fa lliurar-nos amb tota l’ànima al nostre treball”.