25.07.08
La 3ª entrega de les memòries de L´AVI ENRIC
Hola amics meus.
És en la 3ª entrega d´aquestes memòries meves, (de L´AVI), que amb l´ajuda d´en (RUSKIS), vaig deixant-vos penjades com entrades del blog (CARRASCLEST):
http://carrasclest.blogspot.com/
Doncs és així, que ara seguiré amb la meva arribada a Le Boulou, el dia 12 de Febrer del 1939, que va ser aquí, on em van separar de la meva mare, tal i com ja he dit anteriorment, en les altres 2 entregues de la meva memòria, i que de segur recordareu, si m´heu anat llegint.
Jo que era un nen de 13 anyets, i desprès d´haver passat tot el que vaig passar, i de trobar-me tot solet enmig d´aquella diàspora de persones desesperades per una diabòlica realitat que no ens volia deixar estar.
Com penseu vosaltres, que jo em podia trobar en aquells moments?
Imagineu-vos el meu estat!!!
Ara, jo vull tornar a deixar molt clar, que per mi tot allò que vaig viure, va ser total i simplement indescriptible, i que a més, em sembla increïble que totes aquestes coses que varen poder passar, sobretot si ens parem a pensar que tot just, no fa pas relativament massa temps de tot això.
Penso que és vital, d´intentar evitar l´evident manca de memòria col.lectiva.
Fa molt de mal de percebre que avui dia, sembla que popularment s´hagi volgut oblidar amb un cert èxit, aquesta terrible realitat viscuda per tantes i tantes persones, ja que sembla certament, que avui la gent en general, no es recordin massa de tot allò, i és que potser els fa massa mandra de recordar...
(Tot i que avui dia, són coses que encara estan passant en molts llocs, i és molt dolent que ens arribi a semblar fins i tot mig normal!!!).
Jo, ara mateix, quan penso amb tot allò que vam viure, en sóc molt conscient, i és que jo no puc pas evitar de preguntar-me, potser una miqueta innocentment, i els drets?
- On els van oblidar tots aquests drets que ens han predicat semprè?
- DRETS HUMANS ?
- DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ ?
- DE QUE SERVEIXEN?
- ON SÓN QUAN ENS FAN TANTA FALTA?
Ens cal recordar també, que els DRETS DE L´HOME I DEL CIUTADÀ van ser promulgats l´any 1789, "La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa.".
-
I de que ens varen servir a nosaltres?
-
I encara ara de que serveixen?
Ara, que a més tenim els DRETS HUMANS ?
Uns DRETS HUMANS , molt més moderns, i que van ser promulgats: (El 10 de desembre de 1948)...
La Revolució Francesa (1789–1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era
incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de
la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit
de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
La
primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional
(1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una
revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta
assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el
sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament esclatà una revolta popular en el camp i a París, revolta simbolitzada per la presa de la Bastilla. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.
La
segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els
problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
La darrera etapa, la del Directori (1795-1799) va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari.
Jo ara no voldria pas de posar-me en política, i tampoc vull filosofar filantròpicament, amb una visió positivista o negativista, jo el que de veritat m´agradaria molt, és d´aconseguir conscienciar-vos, encara que només sigui en una petita part, i de fer que sapigueu almenys, tot el que jo mateix vaig tenir de viure i d´empassar-me, per tal de fer-me tot un bon EXILIAT POLÍTIC, i poder així sobreviure humana i dignament com vaig poder.
He de dir-vos, que passant el temps, jo veig que potser sí, que he aconseguit d´encomanar un xiquet de memòria, en el conscient col.lectiu dels meus coneguts, veïns, amics, i família que m´envolten cotidianament, i jo estic tant content de que així sigui...!!!
Tinc en la meva memòria el que va fer el meu pare, i avui desprès de 70 anys (ja sabeu que tinc 83 anys, jo) recordo la seva lluita, que era la de DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (amb la UGT i en la UGT).
I el que si que voldria, és que ara la jovenalla que ens seguiu, a n´els homes i dones de les generacions passades, sapigueu el preu que ens va costar tot plegat.
Recordeu que va ser el temps en que es van aconseguir les famoses 48 hores, i que també es va mirar d´aconseguir una miqueta de respecta cap a n´els treballadors i els seus drets, (que encara avui, hi ha moltes vegades, que no es respecten prou aquests drets, com semprè passa amb tots els drets)...
Bé, en els Camps de Concentració de "Le Boulou", jo vaig fer una estada d´uns 5 mesos, va ser fins el juliol, que jo, tot patín una disenteria,
i es va donar la circumstància, que va ser en aquell moment, en el que
ens varen estar demanant voluntaris, per anar a fer les veremes
d´aquelles comarques.
I jo vaig pensar molt, i em vaig dir: "mort aquí dins, ó be mort a fora", "doncs vaig decidir que mort per mort, millor mort a fora i en llibertat", i vaig demanar de sortir com a voluntari per fer les veremes.
Ens varen portar a molts amb un tren, i de mica en mica, ens anaven deixant repartits en grupets en els pobles d´el Departament dels Pirineus Orientals, a mi em va tocar amb un grupet d´altres persones, a AGEN en el Lot et Garonne , i en l´estació del tren, ens esperaven els "Fermiers d´ Agen" per escullir-nos com si fóssim bestiar de treball, o esclaus de guerra.
Jo però, puc dir que vaig tenir molta sort, ja que, com que jo era molt jovenet, i a més, encara estava força debilitat per la disenteria, i com que ells, els "Fermiers d´Agen", el que volien, era que fóssim gent forta per fer-nos treballar de valent, doncs ningú va voler-me agafar, i finalment, i per sort el "Monsieur Lefevre", un bon senyor, un home al que jo li recordava a un fill seu, i que malauradament, doncs aquest fill seu estimat, encara feia ben poc temps que s´havia mort, i era molt recordat.
El diagrama que sigue muestra los conductos principales a través de los cuales las enfermedades pasan de una persona a otra. Por lo tanto, el desecho sanitario de los excrementos, el lavarse las manos después de defecar y antes de manipular alimentos o beber agua son actividades muy importantes.
La diarrea, la disentería, la fiebre tifoídea, muchos tipos de lombrices intestinales, la bilharziosis, el scabies, el tifus y el tracoma (una infección ocular) pueden también reducirse mediante la higiene personal y saneamiento. Las actividades para mejorar estos hábitos deben formar parte de todo programa de agua y saneamiento.
I així doncs, vaig ésser escollit per aquest bon senyor, conjuntament amb uns altres 7 companys, i aleshores, "Monsieur Lefevre" ens va portar a la seva "Ferme", que estava a una distància de 17 Km. d´ Agen.
Va ser així que vam arribar al poble de Astaffort.
Chef lieu du canton situé à 18 kilomètres d'Agen, Astaffort est un ancien village fortifié situé sur la rive droite du Gers.
Riche terre agricole (Vins du Brulhois, fruits, céréales, élevage, etc...), le village possède aussi diverses entreprises industrielles (biscuiterie, minoterie et carrosserie).
Au XVIII° siècle, la population d'Astaffort était estimée à deux mille habitants. Au dernier recensement, elle était estimée à 1958 personnes.
Le Brulhois face tourisme,
du vin noir du Brulhois, au foie gras aux pruneaux d'Agen, des sentiers
de randonnée aux lavoirs en passant par le bien vivre du
Sud-ouest.......
Ce site est géré par l'Office de Tourisme d'Astaffort 13 pl. de la nation 47220 Astaffort Tél: 0553671333 mail: ot.astaffort@astaffort.com
Allà el nostre treball era el de treure l´herba de les vinyes, i de preparar-ho tot per fer les veremes, i finalment enllestir-les.
I va ser en el mes de setembre, que va començar la gran invasió dels alemanys, però nosaltres, encara varem poder tenir temps de fer les veremes de "Monsieur Lefevre".
I altra vegada ens varen fer presoners de guerra, i ens varen tornar a portar cap a un Camp de Concentració, aquesta vegada al de Nordhausen en el Departament de Harz a 87 Km. de "Leipzig".
Per sort per mi, tot va acabar bé, i jo vaig sobreviure a aquesta bogeria...!!!
Com semprè, i amb sort, ja seguiré explicant el que recordo en un altra moment, ja que la meva intenció és fer-vos coneixer coses que certament ens van passar a moltes persones, com jo mateix, però ara, jo el que no vull pas de cap manera és aburrir-vos...
VISCA LA CATALUNYA NOSTRA!!!
El notra agraïment a l´amic NIK pel seu ajut i per
cedir una part de les imatges d´aquest document!!!
L´AVI I EN RUSKIS
EN ABRIL DE ... (PAUL ËLUARD).
