(Sitges, 1874-1941).

Fou un dels fundadors de l’Agrupació Socialista de Sitges i un dels dirigents sindicals més influents i actius de Catalunya de principis del segle XX. Amic personal de Pablo Iglesias, Julián Besteiro i Francisco Largo Caballerro, combinà el seu càrrec de regidor de l’Ajuntament de Sitges amb el de delegat a Catalunya del Comitè Nacional de la UGT i el de vocal de l’Institut Nacional de Previsió, on realitzà una gran tasca a favor de la implantació de les assegurances socials.

Joan Duran i Ferret nasqué el dia 2 d’agost de 1874. Era l’únic  baró d’una família que tingué cinc filles més. Com que la família era coneguda amb el sobrenom de cal Sagristà, a ell amb se’l conegué amb el nom de Sagristanet.

La família era modesta. El pare feia de pagès llogat. A més tenia un cavall, i es dedicà a fer de carreter i feia encàrrecs arribant-se fins a la llavors llunyíssima Vilafranca del Penedès.

El 1939 --ha estat qualificat d'any zero-- significa una profunda ruptura en la trajectòria  de la societat catalana i espanyola. El Nuevo Estado franquista... pretenia la destrucció completa i definitiva del liberalisme, de la democràcia i del socialisme... L'ambició dels objectius franquistes explica la brutalitat de la violència exercida i el formidable aparell repressiu creat... la dictadura espanyola ocupa un lloc particularment destacat entre els règims més violents de l'Europa contemporània.

Pere Ysàs

Pròleg del llibre "Els homes sense nom. L'exili i la clandestinitat de la UGT de Catalunya (1939-1976)" de David Ballester

  Matrimoni Barqué-Parellada (arxiu personal d'Hèctor Barqué)

Obro l’ordinador i em trobo un correu del professor Fernando Jiménez  Mier, de la Universitat Autònoma de Mèxic. Investiga sobre els ensenyants que als anys trenta integraren el grup “Batec”. Ens pregunta concretament per un mestre que escrivia en la revista del grup i fou orador a la reunió de batequistes que s’organitzà el juny del 34 a la localitat d’Alcoletge, el Ricard Barqué i Ramos. Ens ho consulta a nosaltres com a membres de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT) per què mitjançant el llibre del professor Jaume Barrull, “Les comarques de Lleida durant la Segona República”, ha sabut  que Barqué presidí l’assemblea on es presentà el sindicat d’ensenyament de la UGT a les nostres terres, al desembre del 33.